Quan mires etiquetes de vins, no costa gaire adonar-se que habitualment apareix una DO o una altra. A més, és una d’aquelles coses que dones per feta i no hi penses més. Jo sempre havia pensat que si un vi és DO Penedès, doncs el vi és d’allà i ja està.
Sí, però alguna cosa més. Citant la wikipedia en català:
Una Denominació d’Origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l’origen i la qualitat d’un vi que està elaborat a partir d’unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament.
És a dir, són unes regles de joc comunes, en quant a varietats de raïm i processos, que seguir-les permet tenir el segell i vulguis que no, quedar amparat per una “marca” comuna i reconeguda.
Heus ací les DO de Catalunya, de la web vegueries.com: 
Si un vi no és de cap DO, s’anomena vi de taula i tots contents. Voldrà dir que un vi de taula serà dolent i un DO Rioja molt millor? Doncs no té perquè, ja que hi ha vins que tot i ser de DO són pràcticament imbebibles i alguns vins de taula (no parlo dels tetrabrik) que potser per experimentar amb alguna varietat no reconeguda a la zona, queda exclosa del reconeixement, però no per això ha de ser dolent.
Pels més curiosos, no costa gaire trobar les webs de les diferents DO i veure de quin pal van.
Pel consumidor, al final també és un joc, segons com t’ho prenguis: ei, no hem provat cap Terra Alta, en comprem un?
