Perquè les ampolles de vi són de 750ml?

M’ha fet gràcia trobar això a el Periódico (article original) i aqui tenim una resposta:

¿Per què les ampolles de vi no són d’un litre?
Respon: Pau Roca. Federació Espanyola del Vi

Existeixen diverses raons que expliquen per què les ampolles de vi són de 0,75 litres i no d’un litre, com semblaria més lògic. Una d’elles es refereix a la capacitat pulmonar de bufada mitjana, és a dir, el que pot bufar un bufador d’ampolles en un forn de vidre.
Així mateix, una ampolla de 0,75 litres és considerada una dosi molt alta per a una única persona i, per tant, s’ha de compartir. Avui dia el més correcte i el més estès és que un bon sommelier ha d’aconseguir treure set copes de vi d’una sola ampolla i, en conseqüència, ha de ser molt exigu en les dosis.
Si l’ampolla és d’un bon vi, entre el que se li’n va a envinar les copes, a decantar i a evitar els pòsits, li queden sis copes de 10 cc. Aquesta quantitat equival a un sopar per a dues o tres persones. En definitiva, les ampolles de 0,75 litres són una dosi que exigeix un model de consum forçosament moderat, i que sempre s’ha de compartir.

Què coi és una DO?

Quan mires etiquetes de vins, no costa gaire adonar-se que habitualment apareix una DO o una altra. A més, és una d’aquelles coses que dones per feta i no hi penses més. Jo sempre havia pensat que si un vi és DO Penedès, doncs el vi és d’allà i ja està.

Sí, però alguna cosa més. Citant la wikipedia en català:

Una Denominació d’Origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l’origen i la qualitat d’un vi que està elaborat a partir d’unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament.

És a dir, són unes regles de joc comunes, en quant a varietats de raïm i processos, que seguir-les permet tenir el segell i vulguis que no, quedar amparat per una “marca” comuna i reconeguda.

Heus ací les DO de Catalunya, de la web vegueries.com:

Si un vi no és de cap DO, s’anomena vi de taula i tots contents. Voldrà dir que un vi de taula serà dolent i un DO Rioja molt millor? Doncs no té perquè, ja que hi ha vins que tot i ser de DO són pràcticament imbebibles i alguns vins de taula (no parlo dels tetrabrik) que potser per experimentar amb alguna varietat no reconeguda a la zona, queda exclosa del reconeixement, però no per això ha de ser dolent.

Pels més curiosos, no costa gaire trobar les webs de les diferents DO i veure de quin pal van.

Pel consumidor, al final també és un joc, segons com t’ho prenguis: ei, no hem provat cap Terra Alta, en comprem un?

No hi entenc, de vins

Això dels vins és una trampa com n’hi ha poques. És força habitual sortir amb amics ia sopar, pizza, entrepans o el que sigui i demanar un vinet per sopar. Típicament demanàvem un rosat fresquet (un Torres de casta, per exemple) i a córrer. Mai m’havia plantejat més opcions, era com aquell qui demana aigua i després de l’àpat un cafè.

No sé ben bé en quin moment va ser, però de sobte vaig comprar el meu primer vi i fins i tot em vaig mirar la carta de vins més enllà dels preus. Molta informació de cop si no hi estàs acostumat.

I si entres, mica a mica et va enganxant, ja no hi ha marxa enrera. Si a més t’ho passes bé comprant o passejant per una botiga de vins, a més pot ser una mini-ruïna.

Doncs sí, estic addicte al món dels vins tot i que reconec que no en tinc massa idea de res. Sempre he pensat que aprendre només és posar-s’hi i per això obro el blog, per fer la recerca una mica més seriosa, documentar-ho per mi i per si de retruc, li serveix a algú d’alguna cosa, que no crec, però mai se sap!

Obro l’ampolla doncs, a veure què hi ha.