Arrel d’un article que comentava en Marc, volia dir la meva sobre els processos de producció “moderns” del vi.
El valor que té (per mi) el món del vi és que és un procés lent i amb risc. No és un procés matemàtic i cal anar prenent decisions a cada etapa, que marcaran el que sortirà de la bota.
Com sempre, tot té un cost. Tenir un vi durant uns anys dins una bota de roure francès (que pot costar uns 700 euros nova, de 225 litres) , podem imaginar que no és barat. Tens el producte atrapat a la bodega… i la inversió és a llarg plaç. Evidentment que vol fer l’empresari? Intentar aconseguir reduïr costos i veure si pot aconseguir el mateix més barat. Un clàssic.
Això dels xips, amb aquest nom que pretén dignificar el que no es més que fotre trossets de fusta dins un tanc d’acer o de botes velles, abarateix molt els costos. En comptes de comprar una bota nova (aquells 700 euros), posem unes virutilles i llestos. (menys de 10 euros?) així que aquella ampolla ja té de cost uns 3 euros menys com a mínim.
Hi ha altres tècniques, com afegir essències al vi. Olor a vainilla? posem-li. Sincerament, per mi no té cap mena de gràcia. Això és una pràctica que es fa, sobretot a l’altre costat de l’atlàntic on les legislacions són més permisives i de moment aquí al vell món per sort encara no es permet… Això no vol dir que no es faci… però no acusarem mentre no hi hagi proves i no es demostri el contrari. En el cas de les virutes, sí que hi ha sospites que hi ha bodegues que ho estan fent i per mi això no és jugar net amb qui vol fer bé les coses, sobretot si continues venent el vi a un preu elevat amagant la trampa.
Cal una legislació clara i un etiquetatge fidedigne i certificat dels processos de producció. Qui vulgui usar essències que les utilitzi. Qui vulgui posar virutes, endavant. Però reclamo una etiqueta que detalli el procés de producció i que els consells reguladors (DOs i tota la pesca) facin la feina d’inspecció pertinent. Com a consumidor, està bé poder triar un vi jove de 3 euros que té aromes de vainilla, fumats i tot el que vulguis i que ni tan sols ha passat per barrica, però ho he de saber. I si vull optar per un vi tradicional i pagar la diferència (sí, soc elitista en termes gastronòmics) doncs vull tenir totes les garanties.
He provat algun vi d’aquests “sospitosos” i no em convencen gaire. Només demano (repeteixo) que l’etiqueta indiqui què estic comprant. En Marc deia que per ell era fins i tot romàntic el fet d’obrir un vi. Estic totalment d’acord. Comprar un vi, tastar-lo, compartir-lo, té unes connotacions socials que precisament deriven del valor que els donem a les ampolles els qui ens agrada el vi. Si tenim dubtes o no confiem en el producte, tot això queda devaluat i la festa al voltant de l’ampolla, mor.
