Això dels vins és una trampa com n’hi ha poques. És força habitual sortir amb amics ia sopar, pizza, entrepans o el que sigui i demanar un vinet per sopar. Típicament demanàvem un rosat fresquet (un Torres de casta, per exemple) i a córrer. Mai m’havia plantejat més opcions, era com aquell qui demana aigua i després de l’àpat un cafè.
No sé ben bé en quin moment va ser, però de sobte vaig comprar el meu primer vi i fins i tot em vaig mirar la carta de vins més enllà dels preus. Molta informació de cop si no hi estàs acostumat.
I si entres, mica a mica et va enganxant, ja no hi ha marxa enrera. Si a més t’ho passes bé comprant o passejant per una botiga de vins, a més pot ser una mini-ruïna.
Doncs sí, estic addicte al món dels vins tot i que reconec que no en tinc massa idea de res. Sempre he pensat que aprendre només és posar-s’hi i per això obro el blog, per fer la recerca una mica més seriosa, documentar-ho per mi i per si de retruc, li serveix a algú d’alguna cosa, que no crec, però mai se sap!
Obro l’ampolla doncs, a veure què hi ha.
Cap resposta fins ara
Encara no hi ha comentaris... Engega la discussió tot emplenant el formulari.